Des de la nit dels temps
El món sempre ha estat
Però en un còsmic instant
S’acosta el seu final
I
Això va ser dilluns
Quatre àngels van baixar
I a tots van anunciar
La gran calamitat
Diumenge acaba el món
Set dies restaran
Anem-hi sense presses
A caure al gran forat
Dilluns enunciació
II
Els tècnics dels estels
Ho van interpretar
Extranys signes al cel
D’un sol que es va glaçant
La Venus coagulada
Mercuri entona el cant
La lluna color rosa
Somriu el gran final
Dimarts, confirmació
DIUMENGE ACABA EL MÓN
III
Les mares van plorant
Les pares treballant
Les iaies van a missa
De res serveix pregar
Que així ho vol mon senyor
Per tots sense excepció
I amb to de penitència
Dimecres, passa el jorn
IV
Les noies i els soldats
Es fan amb la ciutat
Els nens han segrestat
Al vell home del sac
Fussills i grans clavells
Fan trons d’insurrecció
Però no cantem victòria
Si dijous fem revolta
Diumenge acaba el món
V
Els homes el cor del cor
trist
I els savis condemnats
Acusen amb el dit
I parlen per parlar
Diuen Ai porbres nosaltres
Que sort que ens ha tocat
Si ens haguéssiu fet cas
No tendríem aquest
divendres
Farcit de tant dolor
VI
El poble es treu els ulls
Hi ha festa al carrer gran
Orgia universal
Demà s’acaba el món
I tots aquells desgraciats
Que mai no han estimat
Junten les seves carns
Així com tendres flors
Dissabte fan l’amor
VII
Es van obrint els cels
De les fronts brolla sang
Pobres executius
fan salts dels gratacels
A cambres solitàries
Hi ha mil televisors
Que emeten especials
Que ningú està mirant
Dilluns enunciació
Dimarts confirmació
Dimecres penitència
Dijous insurrecció
Divendres més dolor
Dissabte fem l’amor
Avui s’acaba el mon
I
I així tots es van perdre
Al sol sortir de nou
I es que ves quina cosa
El món no es va acabar
Però estaven ja tots morts
Tothom ja havia mort